El Servei Valencià d’Ocupació i Formació (Labora) ha realitzat un estudi per a conéixer el potencial econòmic de les comunitats d’estrangers que viuen en el territori valencià. L’estudi ha sigut presentat en el CDT pel secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, i el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, a agents relacionats amb el turisme en la Comunitat.
L’estudi, elaborat en 2018 a instàncies de Labora, de la mà de la consultora Atzuvieta, aprofundeix en les dinàmiques d’aquestes comunitats i de les seues necessitats a través d’entrevistes, a més de 300 nous valencians i valencianes d’origen estranger -sobretot europeu- i d’alguns responsables públics que tenen relació directa pel seu treball.
Com a conclusió principal, l’informe apunta a un esforç conjunt entre les diferents administracions implicades, especialment la local i l’autonòmica, per a cartografiar les diferents comunitats que existeixen en el territori valencià i adaptar-se a les seues necessitats concretes.
Algunes de les conclusions apunten a un públic que manté relacions estretes amb amics i familiars de les ciutats i països d’origen -i de mitjana visiten o són visitats de 2 a 4 vegades a l’any- que pren les decisions de viatges o fixar residència en funció de les recomanacions d’amistats i familiars en un 50% dels casos, ifa cas molt escàs de les campanyes institucionals i, en termes generals, troba treball i oportunitats de negoci també en funció de les xarxes personals obtingudes al seu país d’origen.
Com a línies d’acció possibles, s’assenyala avançar cap a figures de suport que facen d’enllaç entre les diferents administracions i el sector privat en la rebuda d’estrangers; de transformar l’acció exterior de la Generalitat i les ciutats valencianes en el sentit que ja opera a Londres, Copenhaguen o Amsterdam, de constituir-se en autèntiques agències de desenvolupament, o d’aprofitar els coneixements de les comunitats transnacionals per a modernitzar i internacionalitzar els sectors productius valencians, entre altres.
Segons apunta l’estudi, en l’era de la globalització, amb un turisme i unes migracions cada vegada més atomitzats i una casuística més diversa, és més difícil establir categories amb la rotunditat d’abans. Segons l’estudi, «els valencians rebem migrants de diversos continents alhora continuem enviant cap a Europa i altres territoris de l’Estat; rebem turistes i residents de categories menys classificables, com els estudiants d’intercanvi, que cada vegada es queden més temps i s’ajusten menys als paràmetres del sector turístic tradicional».
Això sense tindre en compte que la millora dels transports i de les tecnologies de la informació fan que les comunicacions entre ciutats i països d’origen i destinació siguen molt més fluides que abans. Per això, ja no es parla d’autòctons, residents, migrants o turistes, sinó de comunitats transnacionals, un terme que permet descriure aquesta creixent diversitat de casos i situacions.
L’informe assenyala que aquestes comunitats manifesten «interés en participar més de la vida valenciana». La vida gastronòmica i cultural valenciana o els serveis públics són els elements més valorats per la majoria dels enquestats, que majoritàriament mostren interés de participar més de la vida cultural, associativa i comunitària però manifesten que desconeixen els canals adequats.
Són persones que en general consumeixen bastants productes agroalimentaris valencians i culturals, però molt escassament productes industrials i tecnològics fets açí, i que, així i tot, manifesten estar disposats a consumir i pagar més per productes valencians i de conéixer millor l’oferta, així com de contractar valencians en els seus negocis, cosa que la gran majoria -fins a un 80% dels quals tenen algun negoci o empresa per compte propi- no fan actualment, adduint el desconeixement i les barreres culturals i idiomàtiques.
Aquests nous i noves valencianes estan disposats a reduir aquesta distància, però també tenen peticions, especialment de l’Administració Pública, ajuda amb la burocràcia espanyola, que preocupa a més de tres quarts dels enquestats, i més de la meitat demanen també orientació en la vida social, cultural i econòmica, com poden ser conéixer persones d’ací i les seues activitats, oportunitats de treball, d’inversió?
El responsable d’Ocupació ha ressaltat que, en la reformulació que el nou Servei d’Ocupació i Formació està duent a terme, l’anàlisi i la detecció de nous nínxols de mercat que puguen suposar una oportunitat laboral per a les persones desocupades és una prioritat. «Hem passat, de ser un organisme passiu a l’acció», ha indicat.
«Volem ser un servei públic actiu, un espai d’oportunitats que responga a les necessitats dels sectors productius, que siga capaç de satisfer les aspiracions professionals i personals de totes les
valencianes i valencians», ha remarcat.
En aquest sentit, ha recordat altres nínxols de mercat que Labora ha detectat com són la ‘Economia Verda’, basada en l’agricultura i la ‘Economia Blava’, del sector nàutic i marítim, i ara l’anomenada ‘Economia Taronja’, on prima la la cultura i els seus sectors productius, i esperem poder dotar a aquests sectors dels treballadors que necessiten», ha assegurat el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu.
Nomdedéu ha destacat el fet que, segons l’informe, «un 77% de les persones que han establit empreses en aquest territori, no han contractat persones valencianes, un percentatge que augmenta fins al 92% en el cas de la ciutat de València».
Finalment, el Secretario Autonòmic ha informat de que els «factors com la nostra excepcional ubicació geogràfica, el clima, la cultura, l’obertura, suposa també un actiu econòmic importantíssim i sobre el qual hem de construir polítiques públiques que ens permeten ampliar i millorar l’impacte que el turisme té a la Comunitat Valenciana».
Per part seua, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha destacat que «es tracta d’un estudi molt lligat a la innovació», al mateix temps que ha assenyalat que «la responsabilitat d’un govern és saber que ocorre en el territori»
«Suposa una nova línia de treball i de progrés», ha assenyalat Colomer, que ha recordat que aquest dilluns es va presentar l’informe de Impactur i arribem a la conclusió de la important aportació d’aquest sector al conjunt de l’economia, però també a altres qüestions transversals com l’hospitalitat o la reputació de la destinació».
«L’estudi que presentem hui -ha conclòs- posa en valor a aquells que es queden en la nostra destinació i que construeixen una societat transnacional de talent, treball i respecte».
- Te recomendamos -
