El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari de la mostra, Sergio Rubira, han presentat l’exposició ‘Cas d’estudi: Espanya. Avantguarda artística i realitat social, 1936-1976’, que porta el mateix títol que la cèlebre exposició que es va presentar en la Biennal de Venècia de 1976.
«La Biennal de Venècia de 1976 va ser un esdeveniment històric molt important en el món de l’art, ja que per primera vegada es va plantejar per al pavelló espanyol un projecte allunyat de l’oficialitat», ha explicat el director de l’IVAM sobre la mostra, que reuneix 33 obres de la col·lecció del museu d’artistes com Pablo Picasso, Joan Miró, Julio González, Josep Renau, Eusebio Sempere, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Monjalés, Jordi Teixidor, Equipo Crónica, Eduardo Arroyo i Alberto Corazón, que van formar part d’aquella exposició històrica.
La intenció principal de l’exposició que es va organitzar en la Biennal de 1976 era corregir la imatge que el règim franquista havia donat de l’art espanyol d’avantguarda en el context internacional i evidenciar com aquell avantguardisme havia estat marcat pel procés d’una lluita ideològica.
«En aquest nou curs 2019, en què l’IVAM celebrarà el seu aniversari, ens plantegem conéixer el passat per a construir el futur», ha comentat el director del museu sobre la importància d’aquest nou ‘Cas d’Estudi’ de l’IVAM, la línia d’exposicions que investiga els fons de la col·lecció.
El comissari de l’exposició, Sergio Rubira, ha destacat que «mai fins a 1976 s’havia fet una exposició que contextualitzara les condicions polítiques i socials de la producció de les obres». D’ací la importància d’aquella mostra per a entendre «el relat de la història de l’art durant la dictadura», ha resumit el comissari.
Considerant el paper que van exercir crítics com Tomás Llorens, que va exercir de cocomisari, o Manuel García, que va actuar com a secretari de la ‘Comissió dels Deu’ que va organitzar l’exposició, junt amb artistes com Jordi Teixidor, Equipo Crónica, Equipo Realidad o Monjalés, no és estrany que la col·lecció de l’IVAM conserve més de 40 obres que van formar part de la mostra de 1976. «Algunes de les idees d’aquella mostra van prendre forma posteriorment en la creació de la col·lecció de l’IVAM. És el cas, per exemple, de Julio González», ha dit Sergio Rubira.
El recorregut de l’exposició a la galeria 3 de l’IVAM manté l’orde que se li va donar en la mostra del 76 i que «començava mostrant les arrels de l’avantguarda amb imatges de la Guerra Civil i del pavelló de la República de l’Exposició de París de 1939», ha manifestat el comissari.
A partir d’aquest moment, l’exposició segueix un recorregut circular amb l’escultura ‘Cap de Montserrat cridant’ (1942), de Julio González, i culmina amb una altra imatge de dona, el retrat ‘Sama de Langreo’ (1970), d’Eduardo Arroyo, que mostren l’heterogeneïtat de llenguatges artístics, sense oblidar els artistes forçats a l’exili.
- Te recomendamos -
