Inicio Comunidad Valenciana Sanitat i Educació aposten per convertir els menjadors escolars en un espai...

Sanitat i Educació aposten per convertir els menjadors escolars en un espai que eduque en hàbits alimentaris saludables

0


La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, han presentat l’actualització de la ‘Guia per als menús escolars’, un document que pretén arbitrar els mecanismes que garantisquen una oferta alimentària equilibrada i saludable als centres educatius públics i privats de la Comunitat Valenciana.

Tal com ha assenyalat Barceló, “hem de ser conscients de la importància que tenen els menjadors escolars en la instauració d’hàbits alimentaris saludables en la nostra població infantil i adolescent. I per això, és fonamental proporcionar als centres i a les empreses de restauració col·lectiva una sèrie de recomanacions totalment actualitzades que els ajuden a dissenyar menús adequats”.

La importància dels menjadors escolars com a espais saludables per als xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana ha sigut destacada per les dues conselleries ja que cada vegada és major la quantitat d’alumnat que dina als menjadors. De fet, s’ha passat d’un 15,9% de la població infantil en 2001 a un 41,1% l’any 2016 (Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana).

Per la seua banda, el titular d’Educació ha destacat que “una de les claus d’aquest govern ha sigut garantir a les famílies valencianes que els seus fills i filles accedisquen al servei de menjador escolar. Quan vam arribar hi havia 87.400 alumnes amb beca menjador i cap d’ells tenia la beca íntegra. Vam veure que moltes famílies no disfrutaven d’aquest servei perquè econòmicament no se’l podien permetre. És per això que hem augmentat progressivament el pressupost i, en aquest curs, 127.000 escolars disfruten de la beca menjador, molts d’ells de manera íntegra”. “Es tracta de garantir l’accés al servei i treballem conjuntament perquè, a més, es garantisca una dieta equilibrada i es fomenten bons hàbits alimentaris”, ha explicat Marzà.

Durant la presentació de la Guia s’ha remarcat que una alimentació inadequada i la falta d’activitat física són les causes principals de les malalties no transmissibles de la nostra població, com l’obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2 i determinats tipus de càncer, així com de la càries dental i l’osteoporosi.

“Una alimentació correcta durant l’edat escolar permetrà a l’alumnat mantindre les seues exigències escolars i créixer amb salut. Per això, la ‘Guia per als menús escolars’ ha elegit com a patró d’alimentació la dieta mediterrània per a intentar revertir les últimes dades que apunten que els nostres joves s’estan apartant de les bondats d’aquesta dieta”, ha assegurat Ana Barceló.

“Els menjadors escolars representen una oportunitat d’intervindre a gran escala per a efectuar un canvi cap a comportaments saludables i es poden convertir en entorns d’influència en suport a una alimentació més equilibrada. La col·laboració entre administracions, que ha donat lloc a aquesta guia, busca contribuir a augmentar el grau de salut de la població escolar i a previndre algunes patologies com el sobrepés o l’obesitat”, ha apuntat Vicent Marzà.

Així, els resultats de l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana – 2016 per als menors de 15 anys evidencien que un 68,7% no consumeix diàriament verdures ni hortalisses; que un 35,5% no consumeix fruita diàriament; que un 8,5% no consumeix llegums setmanalment; que un 48,4% dels menors consumeix aperitius (‘snacks’); que un 34,5% begudes ensucrades diverses vegades per setmana; i que un 4,1% consumeix diàriament pastissos, dolços o brioixeria industrial.

Principals recomanacions La ‘Guia per als menús escolars’ ha tingut en compte per a la seua actualització aspectes com la quantitat de dinars que es van servir als menjadors escolars el curs 2017-2018, un total de 176.986 dinars diaris als 1.367 menjadors escolars que hi ha a la Comunitat Valenciana en centres públics i centres privats concertats.

“El dinar en menjadors durant el període lectiu escolar representa al voltant de 170 menjades, d’entre les 1.420-1.825 anuals que ha de fer un xiquet o xiqueta. Atés el caràcter educatiu, aquest dinar resulta destacable no solament en l’àmbit alimentari, sinó també en l’àmbit formatiu, la qual cosa explica l’interés de l’Administració en aquest tema i la nostra voluntat d’exercir de manera real la corresponsabilitat sobre la nutrició infantil que tenim juntament amb les famílies”, ha assenyalat Vicent Marzà.

Per a fer-ho, la nova guia estableix unes recomanacions bàsiques que s’han d’adaptar a cada menor segons l’edat, el sexe, el creixement i l’activitat física, ja que d’aquests factors depenen les necessitats d’energia diària (en edat escolar varia entre les 1.700-2.500 kcal/dia). També s’ha tingut en compte que el dinar que se serveix als menjadors escolars ha de cobrir entre el 30% i el 35 % de les necessitats diàries d’energia.

Amb tot això, i seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) quant a la presència dels nutrients en les proporcions adequades, s’han elaborat uns menús escolars “prototip” basats en racions, és a dir, en la quantitat de cada aliment que cal incloure en el menú de manera setmanal o mensual. Tot això seguint l’estructura tradicional dels components del dinar: primer plat, segon plat, guarnició i postres.

Aquests models de menú s’han elaborat per a un període de 10 dies (dues setmanes lectives escolars) i s’han de completar amb les ingestes que es facen fora dels col·legis.

Per a la seua confecció s’ha tingut també en compte el model proposat per l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard (EUA) per a menjadors escolars en el qual s’apunta que la meitat del menú ha d’estar conformat per verdures, hortalisses i fruites de proximitat (l’ideal és que siguen fresques i cal evitar els sucs).

De la meitat restant del menú, un quart el constitueixen els cereals integrals (pasta, arròs i pa). I l’altre quart està conformat per proteïnes, com ara llegums, peix i aus, i fruits secs naturals. S’han de limitar les carns roges i cal evitar les carns processades com el bacó i els embotits (salsitxes).

Així mateix, es recomanen com a font de greix per a cuinar o adornar els plats les opcions cardiosaludables com l’oli d’oliva o de llavors. L’aigua és la principal beguda aconsellada en l’àmbit escolar i s’han d’evitar, en tot cas, les begudes ensucrades.

En la ‘Guia per als menús escolars’ que s’ha presentat aquest dijous també s’incideix en la importància de les diferents tècniques de cuinat i en la necessitat de parar atenció a les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, ja que un 2,6% del total d’escolars que utilitzen els menjadors requereix un menú especial per aquests motius.

Dejar una respuesta

Please enter your comment!
Nombre