– El president ofereix una «veu valenciana» per a liderar la defensa de les autonomies enfront dels «uniformismes» i els «identitarismes»
– Subratlla la voluntat de la societat valenciana d’avançar en l’autogovern transcorreguts 600 anys de la fundació de la Generalitat i 40 anys de l’aprovació de la Constitució
– Afirma que «sense l’esforç de les autonomies» i, de forma especial, de les més infrafinançades, «hui el deute impagable seria el deute democràtic»
– L’acte, en el qual s’ha fet lliurament de les distincions i guardons del Dia de la Comunitat Valenciana, ha comptat, per primera vegada, amb la presència d’un president de Govern
València. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat la importància d’avançar en un nou «contracte social» que garantisca «el desenvolupament, la igualtat i la plenitud democràtica» i ha subratllat que la Comunitat Valenciana demana, per a això, reformes entre les quals ha inclós el «compliment efectiu» de l’autogovern i de la Constitució a través de «finançament just, inversions equitatives i lleialtat institucional».
Durant el seu discurs en l’acte institucional del 9 d’Octubre celebrat en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat, i, per primera vegada en la història de la institució, davant la presència d’un president de Govern, el president ha assenyalat que és «més necessària que mai la veu valenciana», una veu «respectuosa i reformista per a liderar la defensa de les autonomies» enfront dels «uniformismes» i els «identitarismes».
L’acte ha comptat també amb la intervenció del president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, que ha considerat un «deure» i una «obligació» la seua presència en el Palau de la Generalitat per a celebrar el Dia de la Comunitat, un territori que, tal com ha indicat, compta amb un «present vital», encarnat en les dones i homes premiats amb els guardons del 9 d’Octubre, i un «futur ple d’oportunitats», un territori que ha fet de l’autogovern «un catalitzador històric per a reivindicar una identitat que no es defineix per allò a què s’oposa».
Sánchez ha apel·lat a «l’obligació» de continuar avançant, des del diàleg, «en tot allò bo» que ha aportat l’Estat de les Autonomies per a buscar «solucions reals a problemes quotidians». «És així com hem d’abordar el dèficit d’infraestructures que pateix la Comunitat i la seua justa reivindicació d’un millor finançament autonòmic», ha indicat el president, que ha al·ludit també a la importància d’infraestructures estratègiques com el corredor mediterrani.
Per la seua part, el president de la Generalitat ha subratllat que «600 anys després de la fundació de la Generalitat, 40 anys després d’aprovar el nostre marc constitucional, 36 anys després de recuperar l’autogovern», les valencianes i els valencians volen «avançar perquè ningú es quede en el marge, avançar per a superar el problema valencià i per a aprofitar l’oportunitat que té ara, ara sí, la Comunitat Valenciana».
«Volem mirar als ulls a Espanya i enviar un missatge clar contra la polarització: ni separatisme ni recentralització», ha subratllat Ximo Puig, qui s’ha recolzat en l’argument que «40 anys de Constitució constaten que la intel·ligència no és centralista» per a subratllar que «sense l’esforç de les autonomies, especialment de les més infrafinançades, no s’hagueren sostingut ni l’educació, ni la sanitat, ni els serveis socials» i «hui el deute impagable seria el deute democràtic».
Puig ha manifestat que «les autonomies poden millorar la seua gestió, sens dubte, però mai poden ser acusades de ser l’Administració malbaratadora de l’Estat», atés que «cada any, el conjunt de les autonomies rep 16.000 milions d’euros menys del que seria necessari», i que, dins d’aqueixa «insuficiència global», hi ha «un problema d’equitat» quan «les diferències són de quasi 1.000 euros per habitant per a garantir els mateixos drets».
En aquest sentit, el president ha subratllat que «quan els valencians demanem la reforma del sistema de finançament, estem demanant que es complisca la Constitució». «Les nostres reivindicacions no han canviat, governe qui governe a Espanya», ha indicat.
Agenda pròpia Puig ha defensat a més en la seua intervenció que, davant el dilema d’avançar o retrocedir, la societat valenciana «vol avançar en autogovern, en drets de les dones, vol avançar en un nou contracte social que garantisca treball, igualtat i més democràcia». «Si en 1982 les valencianes i els valencians ens guanyarem per dret l’autogovern, ara és el moment de fer més efectiu l’autogovern, d’aprofundir en la nostra singularitat, de trencar la nostra invisibilitat i d’obrir pas a una agenda pròpia».
Puig ha argumentat en aquest context que la recepta per a fer front als «símptomes d’esgotament» que mostra l’Estat autonòmic «no és la recentralització, sinó l’aprofundiment federal» i ha advocat per un «diàleg seré, respectuós i racional».
«La societat valenciana ha deixat una etapa enrere i ha començat una altra», en la qual «els valors de l’honradesa, de l’esforç, de la responsabilitat han substituït els principis que van justificar l’especulació, la corrupció i les dreceres oportunistes», ha indicat també Puig,
«El moment valencià és hui l’oportunitat valenciana», ha agregat el president, que ha donat les gràcies a Pedro Sánchez per ser el primer president del Govern que assisteix a aquest acte. «La xicoteta història esdevé gran a través de gestos, de senyals còmplices, d’aliances que comprometen», ha remarcat.
Tal com ha subratllat, «si el canvi de Govern a Espanya ha obert una porta per a superar el problema valencià, el moment valencià ens permet impulsar un nou contracte social», un acord «recolzat sobre els pilars del desenvolupament, la igualtat i la plenitud democràtica».
El cap del Consell ha insistit en la necessitat d’afermar els plantejaments democràtics, davant «un populisme conservador que, tristament, ja està present en massa discursos de la política espanyola i valenciana». El problema amb els extremismes «no és el seu sorgiment, sinó la força que els dóna la mimetització de les seues propostes per part de partits representatius». «Si en 2015 l’emergència democràtica per als valencians i valencianes era desallotjar la corrupció, hui cal protegir la democràcia del populisme conservador», ha dit.
Puig ha advocat també per «tancar el pas a la xenofòbia, la intolerància, i l’atac a les llibertats per a influir en una idea de progrés compartit a Espanya i a Europa». «Tenim el deure ètic de fer-ho com vam fer amb l’Aquarius», ha subratllat el president, que ha posat d’exemple que «el demà no pertany a l’odi, sinó a l’esperança» l’acolliment que la Comunitat Valenciana va prodigar a les persones migrants rescatades del Mediterrani.
Tracte just La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, encarregada de conduir el lliurament dels guardons del 9 d’Octubre, ha destacat que «les valencianes i els valencians actuals som hereus d’una gran història i transmissors d’un futur valent». Per això, «volem exercir -ha dit- el nostre autogovern en igualtat de condicions per a complir les nostres obligacions constitucionals i exercir les nostres competències en benefici de les valencianes i valencians».
«Hui, defensar el nostre autogovern és defensar un tracte just, és reivindicar que som un poble lliure», ha remarcat també Mónica Oltra.
Mèrits i distincions Durant l’acte, el president de la Generalitat i el president del Govern han concedit l’Alta Distinció de la Generalitat dels Premis 9 d’Octubre a la professora, escriptora, política i referent feminista Carmen Alborch i al dispositiu de l’Aquarius per a l’operació ‘Esperanza Mediterránea’, que va permetre l’acolliment de 629 persones migrants que van arribar al territori valencià en els vaixells Datilo, Aquarius i Orione.
En nom de les persones i institucions premiades, Carmen Alborch ha agraït uns guardons que reconeixen la tasca d’aquells que han aconseguit trencar «sostres de cristall» i d’aquells que han lluitat i lluitaran «fins a l’últim sospir» per un món millor. Alborch ha demanat també que el feminisme siga considerat Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Així mateix, s’ha fet lliurament de la Distinció de la Generalitat als tennistes David Ferrer i Anabel Medina, al Jutjat Privatiu d’Aigües d’Oriola, a les rectores Mavi Mestre i Eva Alcón i al València CF.
El Mèrit Cultural s’ha concedit al Cor Sant Yago pel seu 50 aniversari; els cantants Paco Muñoz, Merxe Banyuls i Lluís Miquel Campos; la poeta Francisca Aguirre; la il·lustradora Paula Bonet; la historiadora Isabel Morant; la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i el pintor Salvador Montesa.
D’altra banda, la Generalitat ha atorgat el Mèrit científic a la investigadora Guillermina López. El Mèrit empresarial i social s’ha entregat a la Fundació la Canyada Blanch; l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (EVAP); l’empresari valencià Francisco Pons, a títol pòstum, i la Cooperativa Elèctrica de Vinalesa.
El Mèrit esportiu s’ha concedit al Trinquet El Zurdo; a l’esportista de ‘hoquei’ herba Lola Riera; a la pionera de la pilota femenina Emilia Gómez; al referent de la pilota valenciana Josep Sanvenancio; i al jugador de bàsquet José Ignacio Rodilla.
El Mèrit per accions a favor de la igualtat i per una societat inclusiva l’ha recollit la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social; la delegació territorial de l’ONCE pel seu 80 aniversari i Alexandrina da Fonseca Maia, referent històrica de la lluita feminista gitana.
El Premi dels Lletres, de caràcter bianual, s’ha entregat al novel·lista Vicente Muñoz Puelles. El Premi Lluís Vives s’entregarà aquest dimecres a la política sueca i comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström, a Brussel·les.
- Te recomendamos -
