L’IVAM obri al públic la mostra documental de Pepe Miralles ‘ELISA’, que es podrà visitar des del dijous 18 d’octubre de 2018 fins al 3 de febrer de 2019 a la sala d’exposicions de la biblioteca del museu.
‘ELISA’ forma part del projecte ‘Efecte d’una força aplicada bruscament’, ideat per Pepe Miralles i que va començar el març de 2018 dins de la línia d’IVAM Produeix. En aquest projecte s’ha desenvolupat tot un procés d’investigació al voltant dels impactes que el VIH i la Sida han causat en els cossos i en els espais socials de les comunitats d’homes que tenen relacions sexuals amb homes.
Al voltant de 67 persones han participat en aquesta iniciativa que combina el vessant artístic i el documental, ja que a través de tot el procés s’han anat generant arxius audiovisuals, fotogràfics, d’àudio, documentals… derivats de les entrevistes, lectures, anàlisis de textos literaris i fílmics que s’han dut a terme en col·laboració amb persones afectades pel VIH i per la Sida, així com amb col·lectius, associacions i comunitats vinculades amb la malaltia.
Aquesta intervenció es troba a mitjan camí entre arxiu documental i projecte artístic. El resultat confluirà en la creació d’un arxiu que albergarà la biblioteca de l’IVAM i que podrà ser consultat.
Pepe Miralles (Xàbia, 1959) ha triat ‘ELISA’ com a títol per a aquesta mostra documental perquè són les sigles amb què en anglés es denomina el test que detecta el VIH. ‘ELISA’ és un temps expositiu que permet fer assajos, així com mediar i arxivar els impactes que el VIH ha causat en els afectats.
En la mostra s’ha disposat sobre les parets de la sala la genealogia que han generat les set parts del projecte: ‘Accions formatives, reunions vinculants?’, ‘Activacions’, ‘Política de l’escolta’, ‘Grup de pensament’ i ‘Fer comú’. Per mitjà d’aquestes, s’han recollit relats orals, vivències privades, documents escrits, fotografies, vídeos, àudios, la memòria històrica que la infecció ha generat, el dolor i patiment, la lluita de pensament i acció que els homes seropositius han hagut de suportar.
A més, s’ofereix al públic la possibilitat d’escoltar les gravacions de testimonis sobre la infecció, veure una interpretació de l’obra de Félix Gónzalez-Torres, ‘Perfect Lovers’, composta per dos rellotges, un dels quals està parat com a metàfora de la mort.
Tres fotografies que mostren Margaret Thatcher, Ronald Reagan i Joan Pau II constitueixen per al creador del projecte «el nucli dur de la no-tolerància a aquestes relacions i comunitats». Les imatges s’han disposat deixant un triangle rosa al centre, símbol que els nazis col·locaven al braç als jueus homosexuals», explica Pepe Miralles. Junt amb aquestes, es mostra una bandera que pareix la que representa el col·lectiu LGTBI, però a la qual s’ha afegit una banda de color negre que simbolitza la mort com a conseqüència d’aquesta infecció.
La mostra es complementa amb un programa extens d’activitats com la ‘Lectura del llibre de les preguntes’, el dia 25 d’octubre; ‘Conversar amb el públic aleatòriament’, el 28 d’octubre i el 4 de novembre; «Veu alta», el 6 de novembre i el 13 de desembre; ‘Lectura del llibre de l’estigma’ a l’IVAMLab, el 29 de novembre; «Converses en mode cambra fosca», el 30 de novembre; ‘Color i café a manera de centre d’acollida’ el 18 de desembre; «Reclamacions des de l»sling'», el 21 de desembre; ‘Observacions no obstructives d’obres d’art de la col·lecció de l’IVAM’, el 18 de gener de 2019 i «Contar l’exposició/escoltar l’exposició», el 2 de febrer de 2019.
Al seu torn, el projecte ‘Efecte d’una força aplicada bruscament’, continua amb una sèrie d’accions entre les quals destaca la xarrada-col·loqui que se celebrarà el 26 d’octubre a les 19.00 hores a l’IVAMLab titulada «Arxivar projectes. Projectar arxius».
En aquesta activitat, representants de les biblioteques del MACBA, del MUSAC, de l’MNCARS, de l’IVAM, així com de la biblioteca de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid, debatran sobre el repte que constitueix conservar un arxiu a partir d’un projecte que té un vessant artístic i un de documental, com és el cas del que ha desenvolupat Pepe Miralles.
També s’abordarà com tractar aquest arxiu i com difondre’l, ja que aquest model se n’ix de la gestió tradicional dels arxius, atés que es configura a mesura que va avançant el projecte artístic i es demanen documents de diferents tipologies.
- Te recomendamos -
