Inicio Comunidad Valenciana L'IVAM celebra el seu 30é aniversari amb l'exposició 'Temps convulsos. Històries i...

L'IVAM celebra el seu 30é aniversari amb l'exposició 'Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l'IVAM'

0


L’IVAM celebra el seu 30é aniversari amb una posada de llarg de la seua col·lecció a través de ‘Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’. Aquesta exposició estarà disposada al llarg de 10 sales a les galeries 4 i 5, i es podrà visitar entre el 14 de febrer de 2019 i el 19 d’abril de 2020.

Aquesta exposició està composta per 375 obres que han sigut seleccionades minuciosament entre les més de 12.000 peces que componen els fons artístics del museu. Comissariada per María Jesús Folch, Sergio Rubira -també subdirector de Col·lecció i Exposicions del centre- i el mateix director de l’IVAM, José Miguel Cortés, la mostra ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, representada en aquesta ocasió per Ramón Satorra, director del Segment Particulars Territorial Est de Banc Sabadell.

El director de l’IVAM, José Miguel Cortés, ha explicat que aquesta és la quarta lectura dels fons del museu que es fa des de setembre de 2014 i que mostra la riquesa del centre. També ha assenyalat que les obres exposades són de 125 artistes nacionals i internacionals i que unes conten històries i d’altres, microhistòries relacionades amb aspectes fonamentals del context polític, social i econòmic dels últims anys.

El 45% de les obres no s’han mostrat mai o s’han mostrat en molt poques ocasions; a aquestes s’ha afegit una obra de depòsit que ha deixat el Museu Nacional d’Art Reina Sofía a l’IVAM per cinc anys, que és una col·laboració d’Andy Warhol amb Basquiat durant la Guerra Freda. El director de l’IVAM ha assegurat que aquest depòsit és resultat d’un treball més estret i íntim amb el Reina Sofía.

El centre ha agafat un dels nuclis fonamentals de la seua col·lecció per a aquesta exhibició, com són el ‘pop art’, especialment el britànic, i els realismes espanyols.

La mostra posa en relació el context històric, que pivota entre els anys 30 i l’actualitat, i el paper crític que va adoptar l’art amb relació als fets polítics, socials i econòmics del moment, com van ser les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola, la industrialització i la societat de masses vista des dels ‘mass media’, així com l’aparició de feminismes i la teoria de gènere o les migracions.

‘Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’ L’IVAM fa un relat i un retrat d’aquesta època des de la mirada de creadors procedents de diversos llocs del món, amb obres d’artistes com Eduardo Arroyo, Robert Rauschenberg, Bruce Nauman, Hadjithomas & Joreige, Martha Rosler, Rula Halawani, Equipo Crónica, Darío Villalba, Luis Gordillo, Benjamín Palencia, André Masson, James Rosenquist, Dora García, Carmen Calvo, Jasper Johns, Khatarina Fritsch, Claes Oldenburg, Richard Prince, Victoria Civera, John Baldessari, Öyvind Fahlström, Antoni Muntadas, Gillian Wearing, Cindy Sherman, Valery Export, Annette Messager, Esther Ferrer, Pierre Molinier, Ahlam Shibli, Pepe Espaliú, Michel Journiac, Claude Cahun, Guillermo Kuitka, Rogelio López Cuenca, Francesc Ruiz, Mona Hatoum, Yto Barrada o Nadia Benchallal, entre altres.

Una escultura de grans dimensions, el ‘Prometheus’ de Jacques Lipchitz, s’erigeix a més de dos metres d’alçària a l’entrada de la galeria 4 i dona la benvinguda al visitant simbolitzant la metàfora del que trobarà dins: la reivindicació dels artistes com a creadors de discursos i llenguatges que s’enfrontaren al que està establit i protectors de la llibertat de l’home davant de les imposicions socials, polítiques o econòmiques.

Per mitjà d’aquesta escultura, el seu autor va voler fer un monument a l’home i a la seua llibertat poderosa, recorrent al mite de Prometeu en un context en què ja s’albiraven les tensions polítiques a Europa prèvies a la Segona Guerra Mundial, així com el creixent poder de l’Alemanya nazi, simbolitzada per una àguila.

La peça es va exposar en l’Exposició Universal de París de 1937 i com si d’una premonició es tractara, va ser destruïda i retirada del lloc en què va ser exhibida. Prometeu, encadenat a una roca per Zeus, era atacat cada nit per una àguila que li devorava el fetge, la immortalitat de Prometeu feia que el seu fetge es reconstruïra cada nit i es repetira l’episodi en cada ocàs fins que va ser finalment alliberat per la fletxa d’Hèracles, que va matar l’àguila.

En entrar en la galeria 4 comença l’exposició distribuïda en sis conceptes: Violència i poder, Mons ocults, Duchamp i el món dels objectes, El qüestionament de les imatges, Cossos dissidents i Perifèries urbanes.

José Miguel Cortés ha destacat que no es pot organitzar un museu alié a les quimeres i històries de la vida quotidiana i ha subratllat que l’exposició serveix d’agitació i reflexió sobre les nostres formes de pensar, les nostres visions i idees.

María Jesús Folch, comissària de l’exposició, ha iniciat la seua explicació en una sala que al·ludeix al patiment derivat de les guerres mundials, per a la qual cosa ha remés a les teories de Sigmund Freud i Albert Camus i a la idea que tenen tots dos sobre com l’home reacciona enfront del trauma.

Folch ha afirmat que tant l’art com la rebel·lió són mons paral·lels, i que l’art és l’àmbit que té un costat terapèutic per a alliberar-se de la negativitat i obtindre resposta a les accions destructives de l’home. N’és un exemple evident l’obra de Zorau Music, en la qual l’artista va retratar la seua visió de les persones que vivien en camps de concentració a l’Alemanya nazi, uns éssers asexuats, sense rostre i rodejats d’un halo de dolor. Perquè per a l’artista, quan hi ha patiment es perd la identitat.

Per la seua banda, el subdirector de Col·lecció i Exposicions i també comissari de l’exposició, Sergio Rubira, ha ressaltat que ‘Temps convulsos’ ha agafat un dels nuclis fonamentals de la col·lecció de l’IVAM, que és l’art pop. En aquest punt, els artistes analitzen els objectes com a mercaderia per a parodiar la societat de consum desenvolupant tècniques com el ‘ready-made’, a través de la qual s’apropien d’objectes per a donar-los un altre significat.

Rubira s’ha detingut enfront de l’obra de Gillian Wearing i ha afirmat que és una de les últimes adquisicions del museu, per a entroncar amb l’objectiu del centre de comprar el 50% d’obra de dones i el 50% d’homes.

El recorregut de l’exposició ha acabat amb la visita a la mostra que s’exhibeix a la sala de la Biblioteca, en la qual s’ha treballat a través de la literatura i la història dels treballs de Max Aub, Manuel Chirbes i Eduardo Hervás per a posar en relació el context de l’àmbit pictòric amb l’editorial d’aquells anys i reflexionar sobre com es conten les històries en un àmbit i en un altre.

Dejar una respuesta

Please enter your comment!
Nombre