Inicio Comunidad Valenciana 'Fins a cota d'afecció', una reflexió sobre la història de l'IVAM

'Fins a cota d'afecció', una reflexió sobre la història de l'IVAM

0

El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés; la comissària, Sandra Moros, i les artistes Patricia Gómez & M.ª Jesús González, han presentat el projecte específic ‘Fins a cota d’afecció’, amb un recorregut per la mostra.

«Parar-se a reflexionar sobre la història i la memòria és fonamental per a donar sentit a les nostres vides», ha destacat el director de l’IVAM sobre aquest projecte, en el qual les artistes han extret les capes de pintura de la galeria 6 per a fer visibles les petjades de l’activitat que ha constituït any a any, exposició a exposició, el relat de l’IVAM.

«El treball de Patricia Gómez i Maria Jesús González té a veure tant amb la memòria col·lectiva de l’IVAM com amb la història de les persones construïda a través de presències i absències, de veus i silencis», ha comentat José Miguel. G. Cortés.

El títol de la mostra, ‘Fins a cota d’afecció’, fa referència al terme arqueològic que marca el límit fins a on es pot excavar. En aquest cas, les artistes, ajudades per un equip de restauradores, han extret fins a huit mil·límetres de capes de pintura de les parets de la galeria 6 «en les quals hem identificat 69 exposicions en 20 estrats, corresponents als 29 anys de vida de l’IVAM», explica Maria Jesús González.

Leer más:  La orquesta ADDA Simfònica logra tres nominaciones a los Premios de la Academia de Música Española con 'Ritmo'

Segons la comissària de la mostra, Sandra Moros, «la sala inferior s’ha convertit en una excavació arqueològica, amb els diferents colors i textures que té, que deixa visibles les petjades del temps passat».

El projecte avança en la segona planta, on les artistes han adoptat la matriu Harris, una metodologia de treball usada en arqueologia per a representar les relacions estratigràfiques que s’identifiquen en un jaciment arqueològic, amb la finalitat d’organitzar els documents que els han servit per a aprofundir en la memòria de les exposicions organitzades en la galeria 6: correus electrònics, factures, cartes, notes de premsa…

«Aquestes seqüències poden llegir-se de manera horitzontal o vertical. La línia horitzontal comença el 1986 amb les escriptures de donació de la col·lecció d’Ignacio Pinazo a l’IVAM i arriba fins a l’any 2018, amb la mostra més recent que ha realitzat l’artista Federico Guzmán. La línia vertical recopila documentació de cada una de les 69 exposicions que ha acollit la galeria 6», ha explicat Patricia Gómez sobre la metodologia de treball.

Leer más:  Pedrós lamenta la persecución del valenciano por la ley de libertad educativa y cree que el PP se equivoca

En el procés de creació, les artistes també han destacat les diferents converses que han mantingut amb el personal de l’IVAM per a reconstruir un mapa d’accions. Han detallat que «en aquest treball per a fer visible allò invisible hem tingut sorpreses, com descobrir unes pintures murals que recreen l’estudi de Georg Baselitz que es van fer per a un taller didàctic de l’IVAM».

En el sòl de la sala romanen apilats les restes de les capes excavades «que també fan referència al pas del temps», segons han puntualitzat les artistes. «Hem anat més enllà en la nostra línia habitual de treball i hem deixat la sala inferior en un estat quasi de ruïna». Per a la comissària, aquesta exposició «ajuda a comprendre el museu i aporta un context de reflexió sobre la construcció d’un espai comú».

La mostra s’emmarca en el context de la celebració del 30 aniversari de l’Institut Valencià d’Art Modern, que tindrà lloc el pròxim any. L’IVAM ha editat una publicació amb textos de la comissària, Sandra Moros, i dels arqueòlegs Agustín Díez Castillo i Juan Salazar Bonet.

Leer más:  La Universidad de Valencia lanza la convocatoria de la XXVII Mostra art públic/universitat pública dirigida a artistas visuales

- Te recomendamos -