Inicio Comunidad Valenciana Cultura aprova iniciar la declaració BIC dels Moros i Cristians d'Alcoi i...

Cultura aprova iniciar la declaració BIC dels Moros i Cristians d'Alcoi i els actes de les Ambaixades i la Baixà del Crist d'Ontinyent

0


La Direcció General de Cultura i Patrimoni ha decidit aprovar que s’incoe la declaració de la festa dels Moros i Cristians d’Alcoi com a Bé d’Interés Cultural i també els actes de les Ambaixades i la Baixà del Crist de l’Agonia dels Moros i Cristians d’Ontinyent.

Les festes de Moros i Cristians del territori valencià van ser declarades Bé de Rellevància Local l’any 2015 i en l’ordre s’establia la possibilitat de reconéixer com a BIC els actes singulars d’aquestes festes que requereixen més protecció patrimonial per la seua imbricació en el patrimoni cultural.

La proposta ha sigut realitzada per la Comissió Consultiva de festes de Moros i Cristians que és la que estableix els criteris per al reconeixement com a Bé d’Interés Cultural Immaterial d’aquelles festes o actes de les festes de Moros i Cristians d’especial rellevància i significació per al patrimoni cultural valencià i proposa la seua declaració.

La Comissió ha acordat proposar la declaració de BIC del conjunt de la festa de Moros i Cristians d’Alcoi per la singularitat que aquesta festa té per al municipi i per a la resta del món.

Leer más:  Tres personas fueron arrestadas por intentar robar en un apartamento, pero fueron impedidas por la acción de los vecinos

La festa de Moros i Cristians d’Alcoi en honor a Sant Jordi Màrtir té una personalitat pròpia des del segle XVI, i va adquirir a mitjan del segle XVIII les característiques que la defineixen.

A més de la recreació històrica d’un episodi com és la lluita entre Jaume I i Al-azraq en el context d’enfrontament militar en l’antic Regne de València del segle XIII, els Moros i Cristians d’Alcoi tenen una transcendència social i turística.

El seu reconeixement ve justificat per l’antiguitat, l’estructura i l’organització popular però també pel rigor historicista i el valor escenogràfic de les seues vestimentes, perquè han sigut pioners en la creació d’indumentàries especials, perquè han incorporat la música als festejos i han influït en la consolidació del fenomen bandístic valencià, perquè han contribuït al manteniment d’oficis artesanals i perquè han cooperat en la conservació del patrimoni arqueològic industrial, entre altres aportacions.

Pel que fa als actes de les Ambaixades i la Baixà del Crist de l’Agonia de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent s’estima que l’antiguitat del text de les Ambaixades i els valors patrimonials d’aquests actes són mereixedors de la declaració BIC.

Leer más:  Un estudio de UMH revela que ungulados silvestres y el pastoreo trashumante se complementan para mantener ecosistemas

Les Ambaixades conserven els alardos d’època foral, representació simbòlica de l’enfrontament entre les dues cultures. El text de les Ambaixades, escrites per l’escriptor romàntic J. J. Cervino en 1860, conté un valor literari que és necessari preservar.

La Baixà del Crist de l’Agonia és el símbol màxim de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent. És hereva directa de les salves d’honor que disparaven les milícies efectives d’època foral. Una celebració amb més antiguitat que les mateixes festes morocristianes i que es continuen celebrant pràcticament igual que fa 150 anys.

En la mateixa reunió es va analitzar la proposta del Ball Moro i Cristià de les festes de Callosa d’en Sarrià i la Comissió va considerar que la figura de protecció patrimonial més adequada és el Bé de Rellevància Local, al qual aplica el mateix règim de tutela que a un BIC si bé amb abast territorial local.


- Te recomendamos -