Les classes del màster Permea Programa Experimental de Mediació i Educació a través de l’Art s’han iniciat aquest dimecres, al Centre del Carme. És la primera iniciativa de formació en educació i museus que sorgeix des d’una institució cultural i que té un caràcter tan especialitzat, tant a València com a la resta de l’Estat espanyol.
Amb totes les places cobertes, un total de 25 alumnes es formaran, al llarg de 14 mesos, a les instal·lacions del Centre del Carme Cultura Contemporània. Organitzat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Universitat de València, s’ha sumat també la Fundació Daniel i Nina Carasso que contribuirà com a mecenes en el seu programa ‘Permea Obert’, un programa públic paral·lel al programa oficial del màster, amb l’objectiu de continuar generant llocs de trobada entre art i educació.
La Fundació Daniel i Nina Carasso és una institució francoespanyola que té seus a Madrid i París, i dona suport a les pràctiques en l’encreuament de les arts, l’educació i la mediació des de fa 5 anys.
El màster arranca el curs amb diverses activitats dins de «Permea Obert». En aquest sentit, Permea rebrà demà l’escriptor, creador i pedagog uruguaià Luis Camnitzer, que acaba de presentar el seu últim treball al Museu Nacional Reina Sofia de Madrid.
Després d’una sessió amb alumnes, Camnitzer oferirà una xarrada oberta al públic a les 18.30 hores al Centre del Carme juntament amb la investigadora en art i educació, María Acaso, sobre el canvi de postura de l’art dins de les aules.
Des de la perspectiva de l»Art thinking’, es conversarà sobre l’art en l’educació i com aquest pot passar a ser una metodologia o una nova forma de fer i pensar les coses. La trobada permetrà reflexionar sobre l’educació artística i la pedagogia artística i les problemàtiques i possibilitats que hi presenten.
Camnitzer és una de les figures clau del pensament i de l’art conceptual llatinoamericà. Nascut a Alemanya, criat i educat a Montevideo i resident als Estats Units des de 1964, Luis Camnitzer considera que la creativitat és una part natural de l’ésser humà i que les formes d’articulació utilitzades en l’art haurien d’estar integrades en tots els processos educatius.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha destacat «el prestigi de l’equip docent de PERMEA, tant en el seu programa oficial com en el seu programa públic i la repercussió i influència de les seues teories dins de les noves pedagogies en el binomi art i educació. Ells són els que, amb les seues aportacions, marcaran el camí d’aquest nou projecte que naix des del Consorci de Museus, amb el suport de la Universitat de València, al qual s’ha incorporat, a més, la Fundació Carasso, fet que suposa un gran impuls per a aquest màster».
Aquest dimecres, a més, Andrea de Pascual, coordinadora general de Pedagogies Invisibles, presenta la investigació ‘Cartografies Art + Educació’.
El projecte d’investigació pretén donar visibilitat a la figura de l’arteducador a través d’un mapatge que contextualitza la situació en què es troba. La proposta s’enquadra dins de la línia de treball entorn de les problemàtiques d’ocupabilitat dels artistes joves a Espanya.
Màster Permea Permea està dirigit per l’artista, docent i investigadora cultural, Clara Boj, pel coordinador d’Educació i Mediació del Consorci de Museus, José Campos, i per Esther Alba, com a professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. El claustre del màster està format, així mateix, per María Acaso, investigadora en art i educació, Yoeri Meessen, responsable del Departament d’Educació Witt de Witt-Rotterdam i Ramon Parramon, comissari del Centre d’Arts Contemporànies de Vic i responsable de la plataforma Idensitat.
El programa s’articula entorn de tres eixos principals: Art, Educació i Compromís i des de tres perspectives Museu, Escola i Comunitat.
Les pràctiques educatives dels museus i centres d’art estan generant nous models institucionals més oberts, plurals i experimentals i, en aquest context, la mediació s’entén no només com una interfície d’aproximació entre l’art i els públics sinó com un camp expandit que abasta les relacions i els coneixements que creuen el museu.
Això ha portat al Consorci de Museus a repensar el tipus de formació d’un conjunt de professionals que han de ser capaços d’abordar projectes multidisciplinaris que involucren els agents i els sabers propis d’àrees diverses com poden ser la pedagogia, la història i la creació artística però també les ciències socials i les experimentals.
- Te recomendamos -
